Esmorzar amb el conseller Josep Huguet per efectuar un balanç de final de legistatura i repassar l’obra de govern en departaments tan importants per al nostre país com són Innovació, Universitats i Empresa. A quatre dies vista de les eleccions, Huguet té ben interioritzat el resum d’aquests set anys i, de manera distesa, va analitzant els aspectes, lleis, reformes i canvis més trascendents. Li agraïm la predisposició que ha tingut després del sopar tertúlia amb les visites al sincrotró Alba i 22@.
Deixa tres grans temes pendents sobre la taula per al futur mandat del 2010-2014: la reforma universitària, la reforma de l’administració pública -“o es fa o no quadrarem els números”- i la reorganització dels consells comarcals -Ajuntaments, Vegueries i Generalitat-. Però davant d’aquesta gran transformació és conscient que cal un Pacte Nacional, per això el reivindica amb convicció. Reclama que l’empresa i la universitat avancin de manera més col·laborativa, ens recorda que el “comerç individual no té futur” i ens recorda la necessitat d’internacionalitzar les empreses catalanes en temps globals i en països tan interesants com Xile. Ens recalca els efectes de la crisi i la dificultat que provocarà en la nostra economia, però tot i això reivindica una mentalitat competitiva dels emprenedors, finançar per objectius i apostar per unes dees que ens donin valor a escala local i global.
Montserrat Tura va ser la convidada al Restaurant La Florença. Sopar distès, a tocar l’inici de la campanya electoral, i amb una consellera que arriba puntual a la cita i amb ganes de conversar. S’expressa amb claredat, exposa les idees de manera concisa i encetem el diàleg amb la qüestió de la identitat. Defensa amb fermesa els seus ideals socialistes -amb la divergència d’alguns tertulians- i els combina amb preguntes que van relacionades, fent salts en el temps, amb la història de la seva família. En algun punt, admet emocionar-se. Lògic. Anem desgranant més temes i passem a l’actualitat amb algun off the record que cal respectar. La relació PSC-PSOE, els mass media, els rols periodístics, Madrid, el pacte de l’Entesa, Barcelona, la justícia, les pressons, els Mossos…
Es va sentint còmode a mida que avança la nit, no denota cansament i sovint destaca la joventut del nostre grup -li agraïm- mentre deixa constància de les conegudes preferències sobre Pasqual Maragall, Palamós, la seva bicicleta… I com no… Mollet, que li té el cor robat. Es fa tard, foto de grup, i ens acomiadem de la primera convidada dona amb qui compartim taula i que deixa el llistó molt alt.
Amb Miquel Iceta hem encetat una la temporada 2010-11 dels sopars tertúlia. Ens vam estrenar al cèntric Taller de Tapas i la trobada va ser una excel·lent ocasió per valorar la política catalana a un mes i mig de les eleccions catalanes del 28-N. El convidat va venir relaxat, dialogant i va anar desgranant l’actualitat sota el punt de vista del qui està considerat l’ideòleg del PSC. Hi ho va demostrar. “No hi ha tants secrets en la política encara que ho sembli”, va començar dient. A partir d’aquí va ser un repàs ampli sobre l’obra de govern del Tripartit, la crisi, l’oposició, Montilla, Tura, Corbacho, Zapatero, Aznar,”el gran desgast del Nou Estatut”, la desafecció ciutadana i la influència de les noves tecnologies en la política. Ell, precisament, és un dels pioners en el món dels blocs. Amb serenor, discussions apassionades, diàlegs intensos sobre el nacionalisme i amb reflexions com que “tenim dades que l’obra de govern es valora en positiu però que la valoració del govern és negativa”, Iceta també va deixar mostres de la seva personalitat i alhora una visió basada en un projecte polític federalista, plural i obert que defensa amb convicció.
Vam immortalitzar l’experiència única al Monvínic, després d’una cata de vins que va ser seleccionada pel sommelier Cèsar Cànovas. Va ser una experiència única fer la cata al reservat i gaudir d’un dels millors locals dedicats al vi del món: jazz, disseny, bodega, bona companyia al voltant de la taula i un tracte excel·lent d’una nit d’estiu per recordar.
David Madí ens va demanar que fos un sopar tertúlia off the record el de Ca l’Estevet, al carrer Valldonzella, i respectarem la seva petició. L’estratega de Convergència i l’home de la sala de màquines del partit va demostrar que tenia ganes de deixar-se anar després de notícies d’actualitat i de tanta rellevància per a l’escenari polític català com la sentència del Constitucional sobre el Nou Estatut, la manifestació del 10-J a Barcelona i la presentació el mateix dia de Solidaritat Catalana, la nova aventura política de Joan Laporta, que va comptar amb el suport d’Alfons López Tena i Uriel Bertran. Madí va admetre el moment tan crucial en què es troba Catalunya després de veure com ha “mort” el federalisme, ja que no s’ha admès un procés de canvi estatutari, i va ressaltar les aspiracions i les esperances de CiU en cas d’una victòria en les eleccions catalanes de la tardor. Se’l veia optismista, com si volgués encarnar el mateix canvi identitari que predica el partit per intentar recuperar la Generalitat. I entre plat i plat i records d’unes fotografies que evoquen el que abans era un altre Raval, va deixar entreveure diferents escenaris, estratègies, plans i combinacions en les quals sembla trobar-se com peix a l’aigua.
Tal com vam preveure en el sopar amb el conseller Huguet, vam acabar concretant la visita al districte de 22@, que ens va acabar presentant Jordi Sacristán, director de promoció econòmica internacional i màrqueting de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser una bona oportunitat per repassar la transformació urbana del Poblenou, just quan es compleixen deu anys del pla. I a banda de les diferents etapes del procés, Sacristán va donar unes pistes de la dimensió del projecte: és el procés de transformació urbana més important d’una ciutat europea, amb una extensió de 200 hectàrees. La reconversió del que era considerat el Manchester català per la quantitat d’empreses que va aplegar fa 200 anys enrere, ara suposa que en l’àmbit de la formació, l’emprenedoria, les TIC i les institucions, el 22@ actual suposa, en xifres, un total de 44.600 treballadors (amb un 72% d’alta formació), 1.502 empreses, amb un 44,6% de nova creació. Per això ha passat a anomensar-se el Silicon Valley català.
D’ençà l’arribada de la primera empresa que va creure en aquest nou referent de la ciutat, que va ser T-Systems, 22@ ha intentat, en paraules de Sacristán, “que el talent no marxi, ser capaços de retenir-lo i atraure talent”. Una filosofia que s’ha fomentat en tres grans pilars (empreses, institucions i universitats) i cinc sectors estratègics (TIC, Energia, TecMed, Disseny i Media) que han evidenciat una nova aposta econòmica urbana i que té el gran mèrit de ser un projecte finançat en un 90% per capital privat. I és que en el fons el 22@ no deixa de demostrar-nos que per a les grans ciutats referents del món, malgrat la crisi és el moment de Time to market!
Visita interactiva al Sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès, organitzada pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa arran del darrer sopar tertúlia amb el conseller Josep Huguet. La visita va ser una magnífica oportunitat per visualitzar la instal·lació científica i de recerca més important del sud d’Europa. Aquest centre fa les funcions d’un microscopi gegant, que permet veure partícules més petites que una molècula, gairebé invisible. El sincrotró és de tercera generació, té 7 línies experimentals aprovades, 2 de pendents i 4 de futur que s’activaran quan el sincrotró es posi en marxa en els propers mesos. La investigació pública serà qui l’utilitzarà, encara que l’objectiu de futur és anar incorporant les empreses privades, especialment, les que investiguen en l’àmbit farmacèutic. Durant la visita va ser un luxe tenir Ramon Pascual, president del Sincrotró Alba, com a guia i conferenciant, a més del suport d’Alejandro Sánchez, Operations Manager del centre (vídeo).
El conseller Josep Huguet (bloc) va donar la seva visió sobre el moment empresarial i econòmic, i va insistir en promoure els avantatges que té Catalunya per superar aquesta crisi local i global. Tot i el mal moment, Huguet va lloar l’esperit competitiu del nostre territori i va potenciar la necessitat d’enfortir tots els elements que formen part de la nostra economia i fer-la més potent en aquesta nova era de la competivitat en mercats global. Amb la recepta de la innovació, la productivitat i l’esforç. El restaurant escollit va ser el Coure.
Conclusió del sopar amb el director general de Mediapro, Jaume Roures: poder audiovisual en estat pur. El successor de Polanco i Pedro J com a tòtem “Monclovita”. El lloc de trobada va ser el Restaurant Reunión Café.
About me
Espais de trobada per compartir sinèrgies, complicitats i idees
