sopars tertulians

Montserrat Tura va ser la convidada al Restaurant La Florença. Sopar distès, a tocar l’inici de la campanya electoral, i amb una consellera que arriba puntual a la cita i amb ganes de conversar. S’expressa amb claredat, exposa les idees de manera concisa i encetem el diàleg amb la qüestió de la identitat. Defensa amb fermesa els seus ideals socialistes -amb la divergència d’alguns tertulians- i els combina amb preguntes que van relacionades, fent salts en el temps, amb la història de la seva família. En algun punt, admet emocionar-se. Lògic. Anem desgranant més temes i passem a l’actualitat amb algun off the record que cal respectar. La relació PSC-PSOE, els mass media, els rols periodístics, Madrid, el pacte de l’Entesa, Barcelona, la justícia, les pressons, els Mossos…

Es va sentint còmode a mida que avança la nit, no denota cansament i sovint destaca la joventut del nostre grup -li agraïm- mentre deixa constància de les conegudes preferències sobre Pasqual Maragall, Palamós, la seva bicicleta… I com no… Mollet, que li té el cor robat. Es fa tard, foto de grup, i ens acomiadem de la primera convidada dona amb qui compartim taula i que deixa el llistó molt alt.